Avui, dia 13 de novembre celebrem la festivitat dels sants: Eugeni i Leandre, bisbes; i la de Dídac d’Alcalà, religiós
Eugeni era monjo a Saragossa, on col·laborà amb el bisbe Brauli, i el 646 fou elegit arquebisbe de Toledo, càrrec que acceptà a contracor. Hi presidí quatre concilis, promogué la litúrgia, escriví poemes, himnes, i un tractat sobre la Trinitat. Reposà en el Crist l’any 657.
Sant Leandre, germà de sant Isidor, el precedí en la seu episcopal de Sevilla (584-601). Promotor de la conversió d’Hermenegild, va haver d’exiliar-se a Constantinoble, on feu amistat amb el futur papa Gregori el Gran. La seva gran preocupació va ser la conversió al catolicisme dels visigots arrians, cosa que aconseguí amb la conversió del rei Recared, amb la seva cort i el seu clergat, oficialment proclamada en el concili de Toledo, l’any 589. Fomentà el renaixement de la vida cristiana a la Península. Escriví una regla per a verges, i és autor d’escrits pastorals i litúrgics. Morí l’any 600.
Dídac d’Alcalà va néixer a San Nicolás del Puerto, Sevilla, cap al 1400, fill d’una família humil. El jove Dídac va sentir molt aviat, la crida religiosa, i es va retirar a viure com ermità. Més tard va entrar a l’orde dels franciscans de l’estricta observança, com a germà llec, al convent de Còrdova. Durant els anys que hi va passar, destaca per la seva bondat, senzillesa i generositat. El 1441 és enviat de missioner a les Canàries, concretament a la comunitat de l’illa de Lanzarote, i més tard al convent d’Aracoeli a Roma. El 1456 ingressà al convent de Santa Maria de Jesús, d’Alcalá de Henares, on exercí un gran esperit de servei, fins a la seva mort l’any 1463. Fou canonitzat el 1588.