Avui, dia 30 de setembre, celebrem: la festivitat dels sant Jeroni, prevere i doctor, i la de santa Sofia, vídua i màrtir.
Sant Jeroni, és un dels sants més influents dels primers segles del cristianisme. Escriptor, pare de l’Església i doctor, nasqué a Stridon, Dalmácia, entorn de l’any 342, d’una família cristiana, que li donar una acurada formació, enviant-lo també a Roma, perquè perfeccionés els seus estudis.
L’ideal monàstic i l’amor a la Sagrada Escriptura, vertebren la vida d’aquest erudit cristià, infatigable director espiritual i polemista. Després de rebre el baptisme, vers el 366, s’orientà cap a la vida ascètica i, en anar a viure a Aquileia, es reunir al voltant del bisbe Valerià. Més tard marxa cap a Orient, i viu com ermità al desert de Calcide, dedicant-se a l’estudi. Perfeccionar el grec i estudiar hebreu, va transcriure còdexs i obres patrístiques. Entrà en contacte amb representants de diverses escoles teològiques. Ordenat prevere a Antioquia, residí uns quants anys a Constantinoble.
Quan tornar a Roma el 382, ja tenia un bagatge cultural, i es nomenat secretari del papa Damas I, que li encarregar la traducció al llatí de tota la Bíblia. Aquesta versió és coneguda tradicionalment com a Vulgata, i es convertí en la traducció bíblica de referència, per a la cristiandat occidental. Sant Jeroni també va escriure altres obres importants de caire històric, doctrinal i literari, a part de ser l’autor d’una nombrosa correspondència.
Després de la mort del papa Damas, Jeroni deixà Roma el 385, hi emprengué un pelegrinatge a Terra Santa i Egipte. El 386 s’atura a Betlem, on, gràcies a la generositat, fundà dos monestirs. Allà visqué una vida molt més austera i ascètica, dedicat a traduir i comentar la Bíblia, a la predicació i a la direcció espiritual, fins a la seva mort l’any 420.
Sofia (nom que significa saviesa), segons explica la llegenda, va ser una cristiana del segle II, que en quedar vídua, distribuir les seves pertinences entre els pobres, ajudada per les seves filles: Fe, Esperança i Caritat. Acusada de predicar la fe entre les matrones romanes, durant les persecucions de l’emperador Adrià, sofrí martiri juntament amb les filles, que el martirologi romà recorda amb data del primer d’agost.