Avui, dia 17 de setembre, celebrem la festivitat de sant Robert Bellarmino, bisbe i doctor; la de santa Hildegarda, verge i doctora; la dedicació de la catedral de Vic; i la de santa Ariadna, verge.
Robert Bellarmino neix a la Toscana, Itàlia, el 1542. Jesuïta ben format, més controversista que conciliador, esdevingué un reconegut teòleg. Va ensenyar a Lovaina i a Roma, i després exercí importants responsabilitats a la Cúria romana, on desplega els seus grans dots diplomàtics i teològics. Fou arquebisbe de Càpua i cardenal, la gent admirava la senzillesa amb què vivia. Reposà en la pau del Senyor l’any 1621.
Hildegarda von Bingen nascuda a Bermersheim, Palatinat, l’any 1098, és un personatge fascinant. Educada a partir dels vuit anys per les monges del monestir benedictí de Disinbodenberg, anys més tard, el 1136, en va esdevenir abadessa i començar la seva tasca organitzadora. Fundà nous monestirs sota la regla de sant Benet, com ara el de Rupertsberg (1147) o el d’Eibingen (1165), Hildegarda va promoure la vida cenobítica i alhora es preocupava pels problemes de l’època, com ara la reforma de l’església. Mística, que a més va excel·lir en teologia i composició musical; a part els seus escrits, amb trets profètics i visionaris, els quals foren poc compresos a causa de l’aparició de l’escolàstica, va redactar un tractat dogmàtic, Scivias, i es va interessar per la medicina i la botànica. Morí a Rupertsberg, Palatinat, el 1179. Venerada com a santa, Hildegarda, ha estat declarada Doctora de l’Església Universal, pel papa Benet XVI.
Si bé les primeres notícies sobre el cristianisme a l’antiga Ausa són de l’any 516, la reorganització del bisbat i de les seves esglésies episcopals, són obra dels segles IX i X. Oliba, reconstruí totalment la catedral de sant Pere de Vic, que fou consagrada el 31 d’agost de 1038; en resten el campanar i la cripta. Fou substituïda al segle divuit per l’actual temple neoclàssic, consagrat el 15 de setembre de 1803.
Ariadna, una cristiana amb nom famós dins la mitologia grega, morí màrtir per la seva fe a la ciutat de Prymnessos, a la regió de Frigia (Turquia actual). segurament en temps de l’emperador Adrià, al segle II.