Dissabte 7 de setembre de 2024 .- L’any 2025 es compliran mil anys des que l’Abat Oliba va consagrar el cenobi a la Muntanya de Montserrat. Mil anys en els quals el monestir i la seva comunitat han viscut i superat diferents moments i èpoques fins arribar al dia d’avui.
Amb aquest record i aquesta base, l’Abadia de Montserrat ha inaugurat oficialment la celebració del Mil·lenari en un acte civil celebrat a la Basílica de Santa Maria, on s’hi han aplegat sis-centes persones.
Entre totes elles s’hi trobaven diferents representants de la societat civil i eclesiàstica de Catalunya, així com també diferents abats provinents dels monestirs d’arreu del món que formen part de la Congregació Subiaco-Casinesa de l’Ordre de Sant Benet, de la qual Montserrat en forma part.
En l’acte hi ha pres la paraula el president de la Generalitat, Salvador Illa, el Prior de l’Abadia de Montserrat i comissari del Mil·lenari, Bernat Juliol, i el Pare Abat de l’Abadia de Montserrat, Manel Gasch i Hurios.
Aquest últim ha dirigit unes paraules a tots els assistents acompanyat, mitjançant hologrames, de l’Abat Oliba i fundador del Monestir de Montserrat l’any 1.025 i l’abat de Montserrat de l’any 3.025, interpretats pels actors Lluís Soler i Xavier Boada respectivament.
En aquest discurs, el Pare Abat ha volgut recordar que ”la imatge de Maria és el centre material del santuari, però va molt més enllà. És el sentit on s’encarna la missió històrica i de fe de Montserrat, el que la fa present en la vida quotidiana dels homes i les dones que la visiten”. Seguidament, ha assenyalat que“cada dia veiem com la imatge actual de Déu es torna més boirosa i més llunyana als ulls i en les vivències de molta la gent. La modernitat ha soscavat moltes certeses. Tot sembla inestable. En el món actual, i a occident especialment, Déu s’ha convertit en una mena d’estrany a casa seva” afegint que “avui, aquí a Montserrat hi ve gent, molta gent, de molts llocs, i per motius molt diferents. Saber-los acollir com es mereixen encara és l’essència d’un santuari com el nostre. La fidelitat al lloc, sobretot, es concreta sobretot en aquesta missió d’acolliment”. Una tasca que va molt més enllà doncs “Montserrat ha estat sempre un nucli i un focus de cultura. Un monestir obert al coneixement, i obert al món. Des del nostre discerniment de Déu, cara a cara, amb totes les debilitats humanes, Montserrat alimenta aquests valors de l’humanisme cristià”.
Al final del discurs el P. Abat Manerl Gasch ha declarat inaugurat el Mil·lenari de manera oficial.
Per la seva part, el president de la Generalitat, Salvador Illa, en el seu discurs ha manifestat que Montserrat ha esdevingut un referent essencial al llarg de la nostra història compartida. Configura una part molt important de l’ànima del nostre país. Una ànima que no ha esdevingut tancada en si mateixa. Una ànima que ha sabut acollir i integrar les diferents generacions vingudes d’arreu del món i que ens han fet ser el país que som”.
El seguici d’autoritats fins a l’interior de la basílica ha arrencat uns minuts abans de les vuit de la tarda, encapçalats pel Pare Abat i el president de la Generalitat, seguits pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella; el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull; el bisbe de Sanfeliu de Llobregat, Agustí Cortés Soriano; l’alcaldessa de Monistrol de Montserrat, Núria Carreras; l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles; i l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, qui han entrat al toc de les campanes que marcaven l’inici de la celebració.
A banda dels parlaments institucionals, també s’ha comptat amb diferents actuacions musicals entre les quals un grup musical de vent, metall i percussió de l’Orquestra Simfònica del Vallès, interpretant ‘Rondeau de la suite de symphonies de Mouret’ i ‘Preludi del Te Deum de Charpentier’, i amb la presència especialment destacada de l’Escolania de Montserrat amb ‘Nigra Sum’ de Pau Casals i l’Escola Cantorum amb ‘Welcome’ d’en Bernat Vivancos. Finalment, ambdues han acabat interpretant conjuntament ‘Regina Coeli de P. Joan Cererols’.
Abans de finalitzar l’acte a l’interior de la basílica, tots els assistents han pogut gaudir del nou videomapatge que s’estrena amb motiu del Mil·lenari i seguidament se’ls ha convidat a seguir l’acte a la Plaça de Santa Maria.
El moment àlgid de l’acte ha arribat a l’exterior amb un espectacle de drons acompanyat pel cant del Virolai amb l’actuació, de nou, de l’Escolania de Montserrat i l’Escola Cantorum des dels balcons de l’abadia que donen a la mateixa plaça.
D’aquesta manera l’Abadia de Montserrat ha volgut donar la benvinguda a les celebracions que es duran a terme durant els propers quinze mesos i que volen esdevenir una festa de tothom. Un marc on tota la societat en pugui ser partícip des de la voluntat d’acollida que, com sempre, ha tingut el monestir i que es presenta com una oportunitat d’evangelització comunitària. Així mateix, el Mil·lenari també vol ser un nou punt de partida per encarar mil anys més com una obertura al futur.
L’agenda de celebracions passada la inauguració s’estrena ja el pròxim dimarts 10 de setembre amb la celebració de les Jornades Internacionals Folklòriques de la mà d’Adifolk i, a la mateixa tarda, amb la recepció de la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya en categoria d’or.
Holograma: Passat, present i futur de l’abadia de Montserrat. Conversa entre tres abats
El discurs del P. Abat Manel Gasch s’ha presentat com una conversa única i transcendental entre tres abats de tres moments històrics: Oliba, l’abat de Ripoll i bisbe de Vic que fundà el monestir l’any 1025; Manel Gasch, el pare abat actual; i l’abat de l’any 3025.
D’aquesta manera, i mitjançant una instal·lació hologràfica, s’han projectat els dos abats establint un diàleg profund i alhora emotiu amb l’actual abat al voltant dels motius que dugueren Oliba a la fundació de l’abadia i als fonaments doctrinals, filosòfics i culturals que sustenten el model de vida i l’acció dels monjos de l’abadia de llavors, d’ara i en el futur.
En l’àmbit tècnic, per fer-ho possible cada mòdul disposa d’un vidre especial d’alta transparència que reté la imatge projectada i la presenta en forma d’holograma virtual. Aquesta pantalla està instal·lada sobre una tarima on s’amaga un projector de molt alta lluminositat i amb òptica periscòpica ultracurta.
Aquest producte audiovisual ha estat coordinat i produït per MagmaCultura amb el disseny i la producció audiovisual i multimèdia de Tururut – Artesania multimèdia.
Videomapatge: Mil anys d’història, fe i cultura en un espai que emociona
L’Abadia de Montserrat ha estrenat un videomapatge a l’interior de la Basílica de Santa Maria que ha estat creat per PLAYMEDIA GROUP. Aquesta es troba dividida en tres temes cabdals (tres capítols): la Creació, la Mare de Déu i Crist, mitjançant un desplegament tècnic, narratiu i artístic d’alt nivell.
El primer capítol parla del cicle de la llum amb la vivència del dia i la nit a través d’una llum creadora que busca reflectir la majestuositat de la natura i la seva capacitat per portar-nos a la contemplació de la bellesa de Déu. En aquesta es mostra la Creació com una manifestació de la bellesa divina, destaca Montserrat com una mostra del paradís a la terra.
En el segon capítol l’escena canvia radicalment amb una natura que emergeix de manera bonica i abrupta al mateix temps, com una primavera que floreix de cop per expressar el cicle de la vida i com el vivim a través de la llum i els colors de les estacions de l’any, que simbolitzen la llum poètica que emana de la veneració a la Mare de Déu.
Finalment, el tercer capítol se centra en la figura de Crist, amb una transició natural de Maria a Jesús. Es destaca la seva importància com a Salvador del món i la veritable llum que il·lumina tota la humanitat. Aquest capítol explora el cicle de la vida, la mort i la resurrecció de Crist, utilitzant la llum com a metàfora de la seva presència eterna i la seva influència transformadora. L’escultura de Subirats de la capella del Santíssim ha servit d’inspiració artística tant pel dibuix de les formes senzilles com la projecció de la imatge de Crist.
A nivell de música, parteix dels motius principals del Virolai esdevenint un fil conductor constant. Aquesta banda sonora ha esta
t enregistrada amb el Cor de l’Escolania i l’orgue de la Basílica, creant un discurs narratiu alineat amb narració de les imatges projectades.
Aquest projecte ha estat concebut per dirigir-se a tota mena de visitants. En aquest sentit, s’ha desenvolupat tenint en compte una gran riquesa simbòlica que es transmet en diverses capes de contingut i missatge. Tant si es tracta de peregrins devots com de visitants ocasionals, cadascú pot trobar un significat profund en el missatge audiovisual, així com convidar a descobrir més sobre la Basílica, l’Abadia i Montserrat.
Espectacle de drons: Mil·lenari de Montserrat
L’espectacle, a càrrec de Flock Drone Art és una al·legoria a la mare naturalesa, a la cultura i a la història de l’Abadia de Montserrat. És una nit de celebració en tota la seva esplendor celebrant el Mil·lenari de Montserrat.
L’espectacle està compost per 200 drons ballant sincronitzats amb una banda sonora i el Cor de Montserrat. Més de 10 figures plenes de simbologia que representen, una darrera l’altra, els mil anys d’història des de la fundació de Montserrat.
Cultura, història, espiritualitat i naturalesa són alguns dels conceptes que s’hi ha pogut veure durant els 10 minuts d’espectacle. El joc de llums dels drons, la coreografia i el ritme de l’espectacle l’han fet un show únic mai vist anteriorment. En definitiva, una combinació perfecta per commemorar una data tan important i en un lloc tan destacat.
La incorporació d’un espectacle de drons en un acte tan important i tradicional com aquest fa que el vincle de les noves tecnologies i el llegat d’una tradició mil·lenària agafi un altre rumb i obri fronteres que no s’havien explorat amb anterioritat.
Última actualització: 8 setembre 2024