- L’elecció es fa per un període de 8 anys que podrà ser renovada i que compatibilitzarà amb la seva tasca com a abat de Montserrat.
- El seu nomenament s’ha fet en el marc del Capítol Provincial de la congregació, previ a la celebració del Capítol General que per primera vegada se celebra fora de Roma (Itàlia).
Dimecres, 28 d’agost de 2024 .- Des del dilluns 26 d’agost l’Abadia de Montserrat acull el Capítol Provincial de la Congregació Sublacense-Casinensa de l’Ordre de Sant Benet, de la qual en forma part.
Aquest capítol provincial serveix també com a preludi del XXI Capítol General de la congregació que també es durà a terme a Montserrat des del divendres 30 d’agost fins al dissabte 7 de setembre. Aquest a més, serà el primer cop que es dugui a terme fora de Roma (Itàlia).
En aquest marc, el P. Abat Manel Gasch i Hurios ha estat l’escollit per ser el Visitador de la Província Hispànica de la congregació, càrrec que compatibilitzarà amb el d’abat de Montserrat. Aquesta elecció es fa per un període de 8 anys que podran ser renovables.
El Visitador és el càrrec superior que se situa al capdavant d’una província de les que integren la Congregació Sublacense-Cassinesa de l’Orde de Sant Benet. La seva funció és la de vetllar pels monestirs que integren la Província, fomentar-ne la unió fraterna i l’ajuda mútua. D’entre les seves obligacions en destaca la de passar la visita canònica cada quatre anys als monestirs que formen part de la Província.
Així mateix, com a nou Visitador entra a formar part del Consell de Visitadors, que juntament amb el P. Abat President, és l’òrgan que governa ordinàriament la Congregació.
Després de la seva elecció el P. Abat Manel Gasch i Hurios ha agraït la confiança que li han atorgat els membres del Capítol Provincial i ha manifestat: «treballaré amb constància per ajudar els monestirs de la nostra Província així com per promoure aquest tresor tan gran de la nostra Església que és la vida monàstica benedictina».
Capítol Provincial de la Congregació Sublacense-Cassinesa de l’Ordre de Sant Benet
El Capítol Provincial està format pels superiors de tots els monestirs de la Província, un delegat de cada monestir (escollit per la respectiva comunitat), els superiors de les cases dependents, els membres el Consell del Visitador i el prefecte d’estudis de la Província.
La Província Hispànica de la Congregació Sublacense-Cassinesa de l’Orde de Sant Benet està integrat pels següents monestirs: Monasterio de Santa María del Paular (Madrid-Espanya), Real Abadía de San Julián y Santa Basilisa de Samos (Galícia-Espanya), Monasterio Benedictino de Lazkao (País Basc – Espanya), Abadia de Montserrat (Catalunya – Espanya) amb les seves cases dependents de Santa Maria del Miracle (Solsonès) i Sant Miquel de Cuixà (Codalet – França), Monasterio de la Santíssima Trinidad (Gran Canaria – Espanya), Mosteiro de São Bento (Singeverga – Portugal) amb la seva casa dependent de Lamego (Portugal), Abadía de Santa María de la Asunción (Envigado – Colòmbia), Monasterio de Santa María de la Epifanía (Guatapé – Colòmbia), Mosteiro da Ressurreição (Ponta Grossa – Brasil) i Mosteiro da Transfiguração (Santa Rosa – Brasil).
Congregació Sublacense-Casinesa de l’Ordre de Sant Benet
La Congregació Sublacense-Cassinesa va ser fundada el 1872 per iniciativa de l’abat Francesco Casaretto i acollida pel Papa Pius IX.
Des dels inicis, la Congregació va destacar per la internacionalització, amb la incorporació de monestirs d’Austràlia (Nova Núrsia), La Pierre-qui-Vire (França), Ramsgate (Regne Unit) i Montserrat, així com diversos monestirs italians (Sacro Speco de Subiaco, el monestir fundat per Sant Benet, Santa Maria de Piaglia i San Giorgio Maggiore de Venècia). L’any 2013 la Congregació Cassinesa es va unir, per la qual cosa es va canviar el nom a l’actual de Congregació Sublacense-Cassinesa.
Avui en dia s’ha convertit en l’ens monàstic més nombrós de l’Església catòlica, amb presència en els cinc continents i en vint-i-quatre països. Actualment, està integrada per nou Províncies i té monestirs en els cinc continents entre els quals aplega seixanta-quatre monestirs.