Avui, dia 25 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Josep de Calassanç, prevere; de sant Lluís de França, rei; de sant Genís, màrtir; i la de santa Patrícia, verge i màrtir.
Josep de Calassanç nascut el 1577 a Peralta de la Sal, a la Franja de Ponent, és ordenat capellà i exerceix diverses responsabilitats fins que esdevé vicari general de la seva diòcesi d’Urgell. Competent i treballador, va a Roma amb ganes de fer carrera eclesiàstica. Coneixedor de l’estat miserable dels infants del barri del Trastévere, el portà a establir-hi la primera escola gratuïta. Consagrà la resta de la vida a la fundació i consolidació de la congregació de les Escoles Pies o escolapis, que li valgué calúmnies i incomprensions. S’adormí en la pau del Crist el 25 d’agost de 1648. Fou canonitzat l’any en 1767.
Lluís IX, rei de França, nascut l’any 1214, fou educat amb sòlides conviccions cristianes per la mare Blanca de Castella. El més sant dels reis, no es deixà corrompre per ningú i feu obra de pacificació conscient de la seva responsabilitat. Home del seu temps, el seu ideal religiós el portà a promoure una croada, que fracassà, però no es desanimà ni deixà d’alternar els seus deures de monarca, amb les obligacions familiars i les obres de caritat. Morí a Tunísia l’any 1270.
Genís, era un funcionari imperial de la ciutat d’Arles, a la Provença, i era catecumen, és a dir, que es preparava per al baptisme, quan l’any 303 l’emperador Dioclecià va promulgar el seu primer edicte de persecució contra els cristians. Genís es va negar a publicar-lo, com era la seva obligació, i va ser mort.
Patrícia, era neta de l’emperador Constantí el Gran, va néixer i va ser educada a Constantinoble. Havent fet vot de castedat, es va veure obligada a fugir de la seva pàtria per no contraure matrimoni al que volia obligar-la l’emperador, el seu pare. Va a Roma on rep el vel de mans del papa Liberi, consagrant-se des de llavors al servei de l’església. Volgué pelegrinar a Jerusalem, però un cop de vent el seu vaixell va embarrancar a la costa de Nàpols i allà es quedà la resta de la seva de vida, duent a terme una gran labor apostòlica. Morí màrtir en les persecucions de l’imperi romà i des de l’any 1625 és patrona de Nàpols.