Avui, dia 21 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Pius X, papa; i la de sant Sidoni Apol·linar, bisbe.
Amb un historial semblant al qui tindria Joan XXIII, Giuseppe Melchior Sarto, esmerçà les energies en els afers interns de l’església, fins al punt que del seu pontificat, arrenquen certs moviments de renovació, que tardarien cinquanta anys a desenrotllar-se plenament. Nascut a Riese, al nord d’Itàlia, l’any 1835 va ser el primer papa de l’època contemporània, que no procedia de la classe benestant. Va ser ordenat prevere el 1858, rector del seminari de Treviso, bisbe de Màntua, i cardenal patriarca de Venècia el 1893. Finalment, va ser escollit Pontifex i va prendre el nom de Pius X. Fou un home profundament religiós, de gran senzillesa i santedat. Les seves actuacions socials i polítiques, adoptaren una línia clarament conservadora, però, en canvi, promogué una important tasca intraeclesial en el camp de la catequesi, la litúrgia, la formació del clergat i les missions, que donaren fruits importants. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Pius X, va intentar per diversos mitjans, que s’arribés a un alto el foc, però les potències implicades no s’hi van avenir. Aquest gest de pau, va ser un dels últims del papa, poques setmanes abans de morir, el 1914. Fou canonitzat per Pius XII el 1954.
Sant Sidoni Apol·linar va néixer a Lió l’any 431. Era prefecte de la ciutat de Roma quan fou ordenat bisbe de Clarmont d’Alvèrnia, al sud de França. Era una persona intel·ligent i posseïa una gran fortalesa cristiana. Va defensar la regió d’Alvèrnia contra els visigots, i els seus escrits són una important font històrica. També va escriure poesia i unes 147 cartes. Fou un insigne Doctor de l’Església. Morí a Clarmont l’any 489.