La profecia que ens ofereix Ezequies és molt coneguda. Un camp d’ossos escampats («aquests ossos són tot el poble d’Israel») que, amb l’alè de l’esperit de Déu, tornen a revestir-se de carn; i tornen així a formar el poble. Cal tenir present que l’os, en llenguatge bíblic, significa la part més profunda de l’ésser, la més resistent. I, per tant, representen aquí el millor del poble. Molts de nosaltres en poc temps hem passat de tenir els sentiments que érem molts, a tenir-lo que som molt pocs. Sembla que els creients som molt poc significatius en la nostra societat (quatre ossos). Però també veiem que, uns pocs, quan van a l’essencial de la fe, fan renéixer l’esperança que no tot s’ha mort. Amb la imatge dels ossos: ¿què creus que és més essencial i més profund en la vida de fe?
Senyor, jo crec, ajudeu la meva poca fe.