Davant les dificultats, com el poble d’Israel, tenim el costum de mirar enrera i aleshores pensem que els temps passats, malgrat els inconvenients, eren millors que el present. El text d’avui sembla que el poble d’Israel prefereix les olles de carn d’Egipte, oblidant-se que moralment eren tractats com esclaus. Déu proposa un remei, però també hi posa una condició: «Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per aquell dia.» Mira el teu cor. L’ambició de posseir més i més fa que en el nostre món hi hagi gent que no tenen el suficient per alimentar-se i d’altres, tenen problemes de sobrepès per menjar (ambicionar) en excés. No miris que fan els altres, sinó el que tu fas. ¿Com ets de solidari? ¿Només et planys de les injustícies que hi ha en el nostre món?
Senyor, que sigui conscient que sempre haig de saber compartir.