El text del llibre dels Reis, que avui l’Església ens proposa de reflexionar, ens presenta Elies que li comunica al rei Acab que: «no hi haurà ni pluja, ni rosada, si jo no ho dic». No es tracta d’una decisió capriciosa del profeta, sinó que ve com a conseqüència que el rei s’havia allunyat del Senyor; vivia de fet en la situació d’un ateisme pràctic. El profeta li ve a dir que, ja que Javé no existeix per al rei, el profeta li farà sentir la no existència de Déu i les seves conseqüències. En el món actual veiem com també hi ha en molts llocs aquest ateisme pràctic, semblant al practicat pel rei Acab. ¿Podríem fer alguna cosa semblant a la dels profeta Elies, en el sentit de fer veure que sense Déu no es va enlloc?
Senyor, mostreu-me què puc fer als qui no us coneixen.