El text d’avui ens presenta la situació de l’home després d’haver transgredit el manament de no prendre el fruit de l’arbre del bé i del mal. Adam pren consciència de la seva limitació (anava nu). Déu li demana comptes i veiem com apareix l’instint d’anar donant les culpes a un altre, fins arribar a la serp prototipus de Beelzebul del rei dels dimonis, per treure’s de sobre el sentiment de culpabilitat. I així ha passat al llarg de la història dels homes, per això podem dir que és del pecat original, és a dir, l’origen del mal. Quan el text ens diu: «Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló» Ens anuncia que la lluita de la humanitat per no caure en la temptació durarà sempre. Què faig jo per no deixar-me sorprendre per la temptació?
Senyor si tinguéssiu en compte les culpes, ¿qui es podria sostenir? però és molt vostre perdonar, i això ens infon respecte.