Una aroma desprèn el text de Sofonies: l’emoció de l’alegria; però encara és més intens quan llegim aquest text pensant en la celebració d’avui: Maria que ja porta a les entranyes l’anunci de la seva maternitat, visita la seva cosina molt més avançada en la seva gestació. És una alegria que es comunica, però també és l’experiència que transcendeix la persona. Quan mirem Maria, sabem com és de veritat el text que llegim: «Tens dintre teu el teu Senyor». Això és el que li diu Elisabet, però això és el que també diem nosaltres a l’Església. Nosaltres podem veure en Maria a gràcia que Déu li ha fet, però també com que Maria és figura de l’Església, també descobrim la gràcia amb què Déu ens ha beneït a cadascú de nosaltres quan participem, estem en comunió i descobrim que el Déu que s’ha fet com nosaltres és a l’entranya de la nostra vida, de la nostra comunitat. ¿Estem contents d’aquesta meravella que ha obrat Déu?
Senyor, que la meva fe no solament sigui per a mi el motiu del meu goig, sinó que el goig de la meva vida il·lumini els qui viuen a les fosques.