El relat que ens proposa avui és l’experiència que es troben alguns pares quan un fill mor gairebé sobtadament. És important de fixar-se en la reacció de la mare quan ens diu: «Llavors la mare el deixà al llit de l’home de Déu». És com si digués: Déu me’l pot salvar. Potser convindria subratllar dues coses que fa l’Eliseu; una: «pregà el Senyor»; la segona: es va posar sobre el cos del noi, això ens recorda el relat de la creació quan Déu donà l’alè de vida a l’home, l’actitud és pràcticament la mateixa. El fill retorna a la vida, i la mare se’ns diu que: «se li llançà als peus, i es prosternà». Aquesta actitud final de la dona, ¿l’has posada en pràctica alguna vegada? Si hi ha algú que ens dóna la vida és Déu mateix: ¿com valores la teva vida i la dels altres?
Senyor que descobreixi el do de la vida i amb el salmista no pari de dir-me:«us contemplaré fins a saciar-me».