David tenia el desig de poder construir un temple per al seu Déu. El profeta Natan li contesta en nom del Senyor, que és Ell, el Senyor, qui li ha donat la glòria que té, que ell, David està a les seves mans, i en el fons li diu: “tu qui ets per voler-me fer això?”; però li promet que serà fidel a la seva dinastia, i que serà el seu successor el qui podrà realitzar el seu desig. Hi ha una afirmació que va destinada als successors de David, i que també va bé recordar-la, perquè aquesta és la relació que el mateix Jesús, quan ensenyi a pregar als seus deixebles, recordarà: «Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill» Déu és com un pare. Què n’esperes d’un pare? ¿Què n’esperes del teu Pare del cel?
Senyor, que com el salmista també et digui i ho senti dins el meu cor: Ets el meu Pare, el meu Déu i la roca que em salva.