Acaz dubtava que hi pogués haver continuïtat en la dinastia davídica, però Isaïes li obre l’esperança en dir-li: «La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel». Potser a nosaltres ens pot passar una cosa semblant a allò que li passava a Acaz: creure que les coses de la fe es van perdent, dissolent en la indiferència. Isaïes ens diu: Déu és amb nosaltres!
Senyor, feu-me’n memòria quan em desanimi.