La descripció que ens fa avui el llibre de Daniel està allunyada de la sensibilitat de l’home d’avui; d’aquí que és bastant normal que a nosaltres se’ns faci difícil. Amb tot, podem dir, que les bèsties volen representar els regnes d’aquest món, els quals estan cridats a desaparèixer. I només resta el Déu que ha creat el món, que està per sobre de qualsevol esdeveniment que pugui passar. D’aquí que al final de la lectura d’avui reconegui que a Déu: «li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà». Aquestes paraules haurien de ser dins nostre com una convicció ben arrelada. Què puc fer, per què arreli profundament en mi?
Última actualització: 1 desembre 2023