Avui veiem un poderós, que ho era tant, que va convidar «als seus mil magnats». Ebri de la seva glòria, menysprea els signes de la fe, els banalitza, com son els «vasos d’or i de plata que el seu pare s’havia endut del temple de Jerusalem, per beure-hi ell, i els seus magnats i les seves concubines», en un àpat frívol i idolàtric. Però ell, que es creia tan poderós, no és capaç de dominar la seva pròpia vida, el seu propi destí; i ha de ser Daniel qui li ho digui. Per més importants que siguem, sempre estem a les mans de Déu que és el veritable Senyor de la història. ¿Quan jo decideixo sobre la meva vida o la vida dels altres, tinc present que només Déu és el qui veritablement decideix?
