Reconèixer els pecats i les seves conseqüències és una de les tasques que els profetes exhortaven fer. Molt sovint posaven l’accent en, aquest reconeixement, no era el problema d’una persona o una altra individualment, sinó que era la consciència d’una situació que es vivia com a grup: tothom estava esquitxat per aquesta situació de pecat. Avui quan l’Església ens parla de pecat estructural, per exemple, podem recordar quelcom de similar al que vivia el poble d’Israel: «a nosaltres no ens queda res més que la vergonya…» El perill és que també ara repetim una actitud com aquesta que el profeta denuncia: «hem desobeït amb tota lleugeresa». Fixem-nos-hi bé, perquè la frivolitat, la superficialitat van sovint de bracet… molt lleugerament.
Amb el salmista diem: Allibereu-nos i perdoneu-nos, Senyor, per l’honor del vostre nom.
