Avui tenim el relat de Naaman, el comandant dels exèrcits del rei de Síria, que era leprós. Una noia israelita, que està al seu servei, li fa saber que a Israel hi ha un profeta que el podria guarir; després de consultar-ho al seu rei, emprèn el viatge cap a Israel i es presenta al rei d’Israel amb una recomanació. El relat no estalvia de dir-nos que hi va anar amb un gran desplegament de luxe «350 kg de plata, 6 mil peces d’or i deu mudes de vestit». El rei d’Israel creu que és una trampa perquè ell es reconeix incapaç de guarir-lo. Finalment, Eliseu, el veritable profeta, indica al rei d’Israel que li enviï Naaman. Aquest abans d’arribar a casa del profeta rep un missatge d’aquest dient-li que es banyi al Jordà, i quedarà pur. Naaman , incrèdul, no ho vol fer, però els qui l’acompanyaven el convencen dient-li: «Pare, si el profeta us hagués demanat una cosa difícil, ¿no l’hauríeu feta? Molt més, doncs si us diu que us banyeu i quedareu net». Un cop guarit Naaman fa una professió de fe quan diu:«Ara sé ben bé que, fora d’Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra».
Ni luxes, ni aparences no impressionen Déu: per guarir-te, per quedar net només cal fer coses senzilles i reconèixer que és Déu qui ho ha fet.
Senyor, que ho sàpiga entendre sempre!