Scroll Top
La Mare de Déu de Montserrat
La “Moreneta”, anomenada familiarment així pel seu color fosc, és una talla romànica de fusta de finals del segle XII. El seu color és el resultat de la transformació del vernís de la seva cara i de les mans a causa del pas del temps.
La Santa Imatge és una talla de la Mare de Déu de Montserrat en Majestat i de l’Infant Jesús assegut a la seva falda. La Mare de Déu sosté amb la mà dreta l’orbe esfèric, que simbolitza el cosmos, la creació, el volum perfecte.
Amb la mà esquerra, Maria fa el gest de posar-la sobre l’espatlla de l’Infant, indicant que aquell rei omnipotent és fill seu. L’Infant beneeix amb la mà dreta, i amb l’esquerra sosté una pinya, signe de fecunditat i de vida perenne. Tot plegat provoca una impressió alhora majestuosa i afable.
La llegenda
El primer text que fa referència a la llegenda data del 1239, cosa que evidencia que Montserrat és un lloc sant des de fa molts segles, tant per la presència de la imatge de Santa Maria com per la de milers de pelegrins.
Diu la llegenda que l’any 880, un dissabte quan ja vesprejava a la muntanya de Montserrat, uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d’una bella melodia. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares i la visió es repetí. Els quatre dissabtes següents els acompanyà el rector d’Olesa i tots constataren l’esmentada visió.

Un cop assabentat del que havia succeït, el bisbe, que es trobava a Manresa, va organitzar una visita. I varen veure una cova, on trobaren la imatge de Santa Maria. El bisbe els proposà traslladar-la processionalment a Manresa, però tan bon punt la tragueren fora la imatge es va fer tan pesada que no varen poder-la moure. El bisbe va interpretar això com la voluntat de la Mare de Déu de romandre en aquell lloc, i manà construir una capella per a Maria, que havia de ser venerada a la muntanya de Montserrat.

La festivitat
El dia 27 d’abril se celebra la festa de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona de Catalunya, precedida per la celebració de la Vetlla el dia abans.
Des de les Festes de l’Entronització (1947), la Vetlla ha esdevingut tan solemne i concorreguda com la mateixa festivitat, sobretot per al jovent. La tarda del 26 d’abril, any rere any, el Santuari s’omple de joves que hi arriben per compartir un ambient de germanor i amistat. Actuacions musicals, lectures especials i càntics de salms animen la jornada, que culmina amb la celebració de l’Eucaristia de la Vetlla. La Diada de la Mare de Déu de Montserrat se celebra amb nombrosos actes folklòrics i festius, com ara cobles, colles castelleres, ballada de sardanes… Prenen un relleu especial les celebracions litúrgiques.
Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat
La visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat va ser redactada pel sacerdot Josep Torras i Bages el febrer del 1889 (l’octubre següent seria nomenat bisbe de Vic) a petició d’un grup de joves que havien fundat la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
El 1981, en motiu del centenari del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat, a la Vetlla de Santa Maria, és digué per primera vegada una nova visita espiritual que s’havia encarregat al català Pere Casaldàliga, bisbe a Saó Felix (Brasil). Aquesta pregària, enlloc d’intercalar l’Ave Maria i el glòria entre les diferents peticions, es pot cantar amb la melodia del G. Odiló M. Planàs l’antífona: “Santa Maria, Verge i Mare de Déu, intercediu per nosaltres prop del Senyor, el nostre Déu.
Pregàries a la Mare de Déu de Montserrat

Podeu fer-nos arribar les vostres intencions de pregària a https://abadiamontserrat.cat/ofrenes/