Diumenge passat les lectures ens feien veure, entre altres coses, que Jesús pertanyia al llinatge dels fills de David. Avui, és el rei David el qui considera que ha d’erigir un temple al Senyor, però el profeta Natan li posa en qüestió aquest desig quan manifesta com a profeta el pensament de Déu: « Tu m’has de fer un casal per residir-hi?» És com si li digués: “el meu temple és el món, no hi ha res que pugui encabir-m’hi”. Amb tot, la promesa de la fidelitat de Déu amb els homes serà per sempre, perquè la relació que establirà amb els homes serà com és la del pare amb el seu fill, i aquest lligam ningú no el podrà destruir. «El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el meu tron es mantindrà per sempre.»
Senyor, la teva fidelitat amb nosaltres té el seu fonament en l’amor: que nosaltres sapiguem correspondre, malgrat la nostra feblesa, a la Teva fidelitat amb la nostra fidelitat, al Teu amor, amb el nostre amor.