Un doble sentiment pot sorgir de la lectura d’avui. D’una banda la maternitat de Maria per mitjà del poder de Déu: «El teu creador s’ha fet el teu marit, el seu nom és El-Senyor-de-l’Univers.»; i per l’altra la consciència que en la comunitat de creients, l’Església, pot viure en profunditat fins el punt de poder dir: com n’és de gran l’experiència de Déu en el seu si, que li permetrà mostrar-Lo a tothom. N’és tan conscient que fins i tot es pot fer seves les darreres paraules adreçades a ella, esposa i mare: «No desapareixerà l’amor que jo et tinc, ni se somourà el meu pacte de pau, diu el Senyor, el qui t’estima.»
Gràcies Senyor perquè ens estimeu com un marit estima la seva esposa. Que Maria sigui l’exemple que no l’oblidem mai.