L’argument de la carta als romans és ben simple: «Si no creuen, ¿com podrien invocar-lo? I si no n’han sentit parlar, com podrien creure-hi? I si ningú no els predica, com podrien sentir-ne parlar? I si no els envia, qui els predicarà?»
A nosaltres, a mi, ¿qui m’ha anunciat, qui me n’ha parlat, qui m’ha assenyalat les portes de la fe? Aquest ha estat el meu apòstol. Però, ¿som conscients que som apòstols d’algú? De qui?
Senyor, com els apòstols, que la meva t’anunciï.