Aquest temps d’advent ens mourem entre l’esperança de la qual el text d’Isaïes, avui en el seu començament, d’una manera ben poètica ens en parla quan diu: «el rebrot que el Senyor farà néixer» (rebrotar sempre ens recorda tornar a sortir vida d’allà on tothom creia que no n’hi havia); i la conversió: «quan el Senyor haurà esborrat la sang a Jerusalem amb la ventada que escombra i fa justícia, a tots els qui quedaran…els diran sants» Els fruits de l’esperança i de la conversió són obra de Déu, cal, però, que cadascú es deixi endur per la voluntat i la força de Déu. ¿Hi ha una cosa en mi que em faci difícil seguir la voluntat de Déu?
Senyor, que sàpiga veure des del meu cor com il·lumines la nit dels homes i com la teva justícia abraça i protegeix l’home desvalgut.