L’obra L’aigua que vols (Enciclopèdia Catalana i Òmnium Cultural), de Víctor Garcia Tur, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2022; Vent a la mà (Edicions 62), de Carles Dachs, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2022; Joan Todó, amb La verda és porta. Vida i opinions de Joaquim Soler i Ferret (Godall edicions), el Premi Crítica Serra d’Or 2022 d’Assaig; Joana Masó, el Premi Crítica Serra d’Or 2022 d’Estudis Literaris per
Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia); i Josep M. Jaumà, el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2022 per Poesia completa, T. S. Eliot (Edicions de 1984). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.
Pel que fa a l’apartat de Recerca, Mariona Lladonosa Latorre i Manuel Lladonosa Vall-llebrera han guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2022 (Humanitats) per l’obra Una cultura per al poble. El Congrés de Cultura Catalana i la modernització de la catalanitat (1975-1977) (Grup Enciclopèdia), per l’anàlisi exhaustiva del que va representar el Congrés, un resum molt assenyat dels diferents continguts i una anàlisi valorativa dels principals actors i assoliments. Molts àmbits foren debatuts en profunditat. Força ben escrit. La nova geografia de la Catalunya postcovid (Institut d’Estudis Catalans), coordinat per Jesús Burgueño, ha obtingut el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2022 (Ciències), per una visió polièdrica sobre com es presenta el segle XXI per a Catalunya, amb totes les oportunitats i les amenaces que la pandèmia, el canvi climàtic i la resta de crisis suposen per al país. Llibre coral que va més enllà dels aspectes geogràfics. I Segundo diccionario de los catalanes de México (Institut d’Estudis Catalans), de Gemma Domènech, Salomó Marquès, José M. Murià i Angélica Peregrina, han rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Catalanística 2022 per ser una biografia de més de dos centenars de catalans que trobaren en la República Mexicana una nova pàtria. Representa un recull exhaustiu d’intel·lectuals, professors, artistes, polítics i ciutadans comuns que col·laboraren a fer de Mèxic el país pròsper i modern que ara és.
Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra d’Òscar Intente La idea d’Europa, de George Steiner s’ha endut el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques al muntatge teatral 2022 per la fidelitat i l’eficàcia amb què Òscar Intente trasllada a escena l’assaig homònim de George Steiner en un muntatge que incita a reflexionar i debatre sobre el passat d’Europa i el futur que volem construir com a europeus. Malditas Plumas, de Sol Picó, el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa 2022 per la brillant recreació de l’afinitat històrica entre el cabaret del Paral·lel barceloní i el parisenc de començament del segle XX, que culmina una dilatada i fructífera trajectòria com a coreògrafa i ballarina. El Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques 2022 a l’espectacle de pallassos ha estat per a Gran Reserva, de Rhum & Cia., per la consolidació que Rhum & Cia. hi aconsegueix del singular llenguatge de pallasso contemporani, ja experimentat amb Monti & Cia. i desenvolupat en espectacles previs com Rhum, Rhümia i Rhumans. Mentre que el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques 2022 a l’aportació més interessant ha estat per a la Col·lecció Teatre, de Lleonard Muntaner Editor, per la seva aposta de qualitat a favor de la publicació de literatura dramàtica catalana i l’anostrament de la dramatúrgia estrangera més rellevant amb acurades traduccions.
Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or 2022 Infantil ha estat per a Espècies extraordinàries (Birabiro), amb text de Salvador Comelles i il·lustració de Christian Inaraja. I el Premi Crítica Serra d’Or 2022 Juvenil (Coneixements) li ha estat concedit a la Col·lecció Petit Sàpiens, d’Ara Llibres.
El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2022, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Borja Bagunyà, Júlia Ojeda, Vinyet Panyella, Marina Porras i Xulio Ricard. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Francesc Foguet, Santi Fondevila, Jordi Jané i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Joan Bustos, Núria Càrcamo, Teresa Mañà i Núria Ventura.
L’acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or 2022, que enguany arriben a la 56a edició, s’ha celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona i ha comptat amb la presència del P. Abat Manel Gasch, de Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i del cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2021, i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or.
L’Espai Endesa s’allotja en un edifici modernista inaugurat l’any 1897, en la que havia estat la sala de turbines de la Central Catalana d’Electricitat, una de les primeres centrals tèrmiques que van sorgir a Catalunya per abastir la creixent demanda d’energia elèctrica a la ciutat comtal. L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, està catalogat com a Patrimoni Històric de la Ciutat i és una excel·lent mostra del Modernisme Industrial Català. Endesa, amb la cessió d’aquest espai a determinats col·lectius, té l’objectiu de posar a la disposició de la societat un bé d’interès cultural i històric que ha de servir per impulsar projectes que fomentin el desenvolupament social.
Paraules del P. Abat Manel Gasch
En la seva intervenció, el P. Abat Manel Gasch ha felicitat els guardonats i ha mostrat la seva admiració “per la vocació d’escriptors, carregada d’aquella paciència necessària per tal que la imaginació es tradueixi en paraules, i les paraules s’escriguin per poder ser compartides. Fer això, fer-ho bé i fer-ho en català és un acte de generositat. En el nostre món volàtil, en el qual el director o l’editor d’un diari considera un èxit si un internauta roman un minut i mig en la seva pàgina web, escriure un llibre de qualsevol mena, tot tenint la pretensió que algú s’hi passi unes quantes hores llegint-lo, se’m presenta gairebé com un acte de fe en la humanitat. Una fe que proclama que som capaços de començar a llegir una novel·la, un assaig, un llibre infantil i d’acabar-lo!”.
“Els monjos de Montserrat hem mantingut la passió per les lletres des de sempre, com a lectors, com a escriptors, i com a impressors i editors. La nostra estabilitat quasi mil·lenària al bell mig de Catalunya, al cor del nostre poble i de la nostra cultura ens han fet estimar el català com la llengua pròpia de quasi tots i de la comunitat –ha continuat el P. Abat Manel Gasch-. D’una manera més intensa en els darrers cent anys d’història, l’amor benedictí als llibres més aquesta aposta decidida per la llengua van portar-nos a la represa de l’activitat editorial amb les publicacions dels inicis del segle XX, sota la visió d’un home tan clau en la creació del Montserrat modern, com va ser el P. Abat Antoni M. Marcet”.
“Fa un cert vertigen adonar-se’n que en aquesta perspectiva històrica de cent anys, el P. Josep Massot i Muntaner n’hagi ocupat la meitat, cinquanta, essent el pal de paller i l’impulsor de tota l’activitat editorial del monestir. Tot i el devessall d’elogis i homenatges que van seguir la seva mort la matinada del 24 d’abril d’enguany, no em puc estar en aquesta primera celebració dels Premis Serra d’Or sense ell, de reconèixer la feina infinita que va fer. I dic “infinita” perquè allò que el va fer anar endavant, penso que va ser la idea que hi havia tantes coses per fer, per estudiar, per escriure que no bastava una vida ni dues per fer-les. Fa un any aproximadament, en ocasió del seu vuitantè aniversari, dels cinquanta anys al capdavant de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i dels cinquanta també d’ordenació presbiteral, els col·laboradors de l’editorial li vau oferir una miscel·lània d’homenatge, que va llegir sencera la mateixa tarda i nit del dia que li vau lliurar, i l’Institut d’Estudis Catalans també va aplegar amics i coneguts per tal d’agrair-li la feina feta. Ens queda el record de les seves paraules aquell dia: molt humils en parlar d’ell, generoses respecte els altres, seriosament preocupades i reivindicatives quan parlava dels perills per la cultura i la llengua catalana. Con no podia ser d’una altra manera, la revista Serra d’Or li feu un extens homenatge en el número exclusiu d’aquest juny. La seva vida és l’estímul més gran per la comunitat de Montserrat a continuar en el compromís editorial mantingut durant tants anys”, ha conclòs el P. Abat de Montserrat.
Intervenció del cap del consell de redacció de Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro
Per la seva banda, el cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro, ha lamentat el traspàs del P. Josep Massot, “una pèrdua per la cultura d’aquest país i, de manera especial, per a Publicacions de l’Abadia de Montserrat i per a tota la gent que fem la revista Serra d’Or. Ell s’estimava molt aquests Premis, vivia aquesta jornada de manera molt intensa; era feliç de poder repartir uns guardons que subratllen l’excel·lència, l’originalitat i la intel·ligència dels nostres creadors”. El cap del consell de redacció de la revista ha recordat que el P. Massot “ha estat i és un referent i un exemple: de feina ben feta, d’amor a la cultura, de mentalitat oberta, i de catalanitat. Ell ens ha marcat un camí i nosaltres, amatents a les necessitats de la nova època i els nous reptes, volem ser-ne continuadors fidels. El seu llegat ens esperona”.
“Els Premis Crítica Serra d’Or són una prova que la nostra cultura i la nostra llengua, malgrat alguns problemes i algunes percepcions, gaudeixen de bona salut. Avui és moment de veure el got mig ple, sobretot perquè hi ha noves generacions que pugen amb força i gosadia, i ofereixen una obra admirable –ha afegit Francesc-Marc Álvaro-. “El debats pessimistes sobre la llengua i la suposada decadència de Barcelona o del país s’han de confrontat amb la realitat d’una literatura, un teatre, un cinema i altres arts que ens confirmen com una nació viva i oberta al món. Som un país que parla al món i del món des d’una cultura dinàmica, robusta i moderna, que beu d’una tradició rica i que sap connectar amb els canvis globals. Aquests premis ho confirmen un any més”, ha explicat Francesc-Marc Álvaro.