El sectarisme és una trampa que massa sovint hom hi pot caure. Sembla que només uns privilegiats, uns iniciats, uns que sempre han estat allà, són els únics que puguin gaudir dels avantatges que puguin sorgir en el seu si. Avui, el profeta Isaïes, posa en boca de Déu, una actitud que és a les antípodes del sectarisme: «Això diu el Senyor: “Jo conec les obres dels homes i els seus pensaments. Jo mateix vindré a reunir la gent de totes les nacions i de totes les llegües”…Jo en prendré alguns d’entre ells per fer-ne sacerdots…» ¿Quan em trobo amb persones amb una sensibilitat diferent a la meva en les seves expressions de fe, quin és la meva actitud interior? ¿I exteriorment, quan els altres em veuen, quina cara faig?
Senyor, que sempre sàpiga acceptar i acollir aquells que, creients com jo, que tenen el seu origen, raça o formació, diferent de la meva, pensen i fan distint de mi.