A vegades tenim la impressió que els profetes només es dediquen a portar la contrària de l’opinió de la majoria; però això és una visió migrada de la seva missió: ells han de ser fidels a Déu sigui al preu que sigui. Ells són portaveus de Déu, no dels seus desigs, per això quan parlen no ho fan en nom d’ells mateixos sinó en nom de Déu; quan anuncien alguna cosa sempre posen per endavant l’expressió “oracle del Senyor”. El que està clar és que, per molts, no és mai prou oportuna la seva predicació. Jeremies és un cas d’aquests; segons «alguns dels principals de Jerusalem digueren al rei: “Que Jeremies mori d’una vegada. Aquesta home no fa sinó desmoralitzar…” I per això el tiraren a un pou de fang. Avui doncs podem reflexionar si en nosaltres ha aparegut el desig de voler eliminar aquells que creiem que porten un missatge inoportú. No necessàriament es tracta de matar, sinó de no fer-ne cas, com si no existissin (al cap davall és una mena de mort). El que és important no perdre mai de vista la voluntat de Déu. Cal discernir. ¿Quan rebo un missatge des de la fe, si hi ha quelcom que m’incomoda, sóc capaç de fixar-me quins són els meus sentiments? ¿Els valors evangèlics queden en un segon pla?
Senyor, dóna’m coratge, per acollir la teva Paraula, i ser fidel a la teva voluntat.