El profeta Ezequiel ens explica, a través d’una teofania, com fer una aproximació a l’experiència de Déu a partir de la pròpia experiència. Mitjançant les imatges com: «Vaig sentir el so de les ales d’aquells vivents: Quan es posaven en marxa, era com un bramul d’un aiguat… com l’aldarull de tot un exèrcit…» Ens vol fer veure que no és una visió estàtica. Déu va allà on sigui la seva omnipotència. Aquesta forma de veure ens pot sobtar, però és una forma d’indicar-nos que Déu és a tot arreu, i a tot arreu hi és present. Si jo hagués de fer entendre qui és Déu a un amic, com li ho explicaria?
Senyor, tot el que jo puc dir de tu sempre serà insuficient, però ajuda’m a dir sempre la veritat sobre tu.