Jeremies expressa els sentiments que produeix, d’una manera poètica, el desamor del poble creient, i recorda que el comportament de Déu és semblant al d’una persona que fa tot el millor per la seva estimada. I acaba dient: «El meu poble ha comès un doble mal: M’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes en roques esquerdades, que no tenen l’aigua». Si aquesta imatge de l’aigua l’associem al desert on la manca d’aigua fa impossible la supervivència, entendrem que sense una fidelitat envers Déu la vida de fe es fa impossible. ¿Avui, en què consisteix la font d’aigua vida. I què serien les cisternes esquerdades?
Senyor, desitjo que la meva vida no sigui inútil per a Tu.