El relat d’avui ens fa veure que, des de les primeres comunitats cristianes, sempre hi ha hagut qui ha volgut imposar uns costums que no són essencials per viure la fe, però que per algunes persones, per la seva formació i la seva història els ha estat molt profitós; però que per d’altres esdevenen pertorbadors i inquieten els esperits. Cal saber discernir. Hi ha un aplec perquè cadascú pugui exposar el seu parer, i també hi ha un escrit en el qual en un moment donat diu: «és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquests indispensables…» ¿Com saber quan les nostres opinions són inspirades per l’Esperit Sant?
Senyor, vull fer la teva voluntat i que ho sàpiga viure lliurement, joiosament.