Amb un llenguatge poètic, Isaïes recorda la meravellosa acció de Déu quan el poble sortí d’Egipte. Ara, el profeta, que coneix les dificultats dels creients a l’exili, posa a la boca de Déu aquest anunci: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer. ¿No us n’adoneu?». Avui potser també vivim com en un exili; l’ambient que ens envolta no comparteix la nostra fe. Avui, què creus que ha de néixer de nou?
Senyor, renova la nostra vida de fe.