Déu ha volgut compartir la nostra vida i visitar-nos malgrat la nostra indiferència i les nostres atapeïdes agendes. Ell truca a les portes del nostre cor i no s’hi val a fer-nos el sord. La seva vinguda ens urgeix a viure d’una altra manera. Ens pensem que la gran pregunta del Nadal és “¿què em fa falta?”, “¿què puc demanar?” als reis, al pare Noel, a l’amic invisible, a la loteria nacional, a la Grossa… la qüestió és demanar. I Maria ens convida avui a fer-nos la pregunta contrària: “¿què em sobra?”, “¿què puc donar?”, “com puc ajudar a qui em necessita? Ja sé que no és comercialment correcte, però el Nadal no va néixer per incentivar el consum, sinó la felicitat: tens dos vestits, dóna’n un; tens dos torrons, dóna’n un; tens dues hores, dóna’n una; tens dos motius per estar content, comparteix-ne un; tens dues certeses, encara te’n sobra una…
P. Lluís Juanós, monjo de Montserrat
Última actualització: 13 desembre 2021