Homilia del P. Josep M Soler, Abat de Montserrat
Fets dels Apòstols 10:34.37-43 – 1 Corintis 5:6-8 – Joan 20:1-9
Aquests dies, als hospitals i a les residències d’ancians, hi ha una lluita ferotge entre la vida i la mort. En un moment determinat de la història, n’hi va haver una de terriblement acarnissada i quan semblava que la Mort guanyava definitivament i per sempre, la Vida la va vèncer i li va destruir el poder de fer tornar les persones humanes al no-res; perquè la mort és dissolució, pas cap al no-res. Ho hem cantat fa un moment en la seqüència de pasqua: “mors et vita duello conflixere mirando”, dèiem els monjos; és a dir: “la Mort i la Vida s’han enfrontat en un duel admirable”. I el cant continuava: “L’Amo de la vida, que fou mort, ara, vivent, regna” (Seqüència “Victimae paschali laudes”).
Ho hem contemplat aquests dies del tríduum pasqual. Jesús, corporalment i psíquicament exhaurit fins a l’extrem pels sofriments de la passió, va ser crucificat i morí ajusticiat en el més terrible dels suplicis. Tot semblava acabat, era la desautorització de les seves paraules de vida; semblava la derrota final. El sepulcre havia tancat les esperances d’un món nou que la predicació d’aquell rabí galileu havia suscitat. Però no va ser així. Jesús ha ressuscitat d’entre els morts, tal com ens ha anunciat l’evangeli. El major fracàs ha està la major victòria. El qui jeia en el son de la mort, ara viu per sempre més. La sorpresa, la joia i una certa incredulitat expliquen les corredisses que l’evangelista ens ha descrit de Maria Magdalena, de Pere i de Joan. Tanmateix. per comprendre el signe del sepulcre buit i de la roba d’amortallar aplanada sense el cos, calia l’amor intuïtiu del deixeble que Jesús estimava. Per això, quan aquest entra al sepulcre veu i creu. Comprèn el signe i en la fe reconeix la resurrecció de Jesús. A mida que avanci aquell dia lluminós, Maria Magdalena, Pere i els altres deixebles veuran el Senyor ressuscitat.
Del triomf de la Vida sobre la Mort, els apòstols en són garantia. Són els únics testimonis autèntics sobre els quals es fonamenta la fe de l’Església. Ells, com deia Pere a la primera lectura, són uns testimonis escollits que van menjar i van beure amb ell després que ell hagués ressuscitat d’entre els morts La nostra existència de cristians es desenvolupa antre aquest esdeveniment fonamental i el retorn gloriós del Senyor al final de la història quan vindrà per fer justícia, per judicar entre el
bé i el mal de la humanitat, per restablir les coses segons el seu pla d’amor i de salvació. En aquest temps va que de la pasqua a la restauració final, els cristians ens fonamentem en el testimoniatge d’aquells homes i dones que van veure i van creure. I en la fe i l’amor descobrim la presència del Ressuscitat en la nostra vida i en la història humana, quan la celebrem els sagraments, quan escoltem la paraula de l’Evangeli i quan ens donem a la pregària personal. I entrar en contacte íntim amb ell, el Ressuscitat, nodreix la nostra existència i ens fa descobrir la seva presència en cada germà, en cada persona del món. Tots els petits, tots els exclosos, tots els homes i dones sense rostre veuran en ell la llum i seran saciats.
En el nostre procés de conversió i de renovació constant, en el nostre procés de creixement en la vida evangèlica, ens anem transformant pel poder de la resurrecció. I l’Esperit que Jesús ens deixà com a fruit de la seva pasqua ens fa testimonis davant els altres del Senyor ressuscitat. Per això sant Pau a la segona lectura, demanava coherència quan deia que la conducta dels batejats ha de correspondre a la vida nova que ens ofereix Jesucrist en el moment de començar a participar de la seva resurrecció pel sagrament del baptisme, que és el sagrament primordial de la misericòrdia de Déu envers nosaltres. Aquesta participació demana una renovació constant de la nostra vida amb una donació al més perfecta possible a Déu i un amor fraternal autèntic.
“La Mort i la Vida s’han enfrontat en un duel admirable. L’Amo de la vida, que fou mort, ara, vivent, regna”. Ell ha vençut radicalment la força del Mal i la Mort. Però la seva victòria no serà plena fins al final de la història. Mentre, ens ha confiat a nosaltres, els cristians, la tasca de lluitar contra tota forma de mal, de treballar per la salut i el benestar de les persones i d’anunciar que la mort corporal és només un pas cap a una vida nova i plena, cap a la participació per sempre de la victòria pasqual de Jesucrist.
Per això, gràcies a la mort i a la resurrecció de Jesús, el Senyor, malgrat el moment present tan difícil que vivim, malgrat tant de mal com hi ha en el món, podem afirmar que hi ha lloc per a l’esperança. Que la paraula evangèlica de Jesús ensenya a estimar autènticament i per això és portadora de felicitat i creadora de fraternitat. Després de la lluita aferrissada entre la Vida i la Mort en la persona de Jesús, podem repetir amb sant Pau: Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, la teva
força? Perquè sabem que, per mitjà de Jesucrist, el nostre cos corruptible es revestirà d’incorruptibilitat, que el nostre cos mortal es revestirà d’immortalitat (cf. 1C 15, 54-57). Hi ha lloc per a l’esperança perquè sabem que l’amor és més fort que la mort des del moment que l’amor sense límits de Jesucrist li ha donat la victòria sobre la mort. Perquè sabem que el camí que realment construeix no és el de la guerra i la confrontació, el de l’agressió i el trencament que són camins de mort, sinó el camí de l’amor que esdevé diàleg, comprensió, servei. Aquests dies, veient la generositat i l’abnegació de tanta gent, metges, infermers i infermeres, voluntaris, responsables de fornir els productes necessaris, agents de l’ordre, etc., hem tingut un tast de la força vivificant de la pasqua de Jesucrist. Ell actuava en ells i per mitjà d’ells.
“L’Amo de la vida, que fou mort, ara, vivent, regna”. Celebrem, doncs, en el Senyor la festa joiosa de pasqua! (cf. 1C 5, 8)
Última actualització: 24 gener 2021