M.H. President, Autoritats, President de la Fundació Joan Maragall, senyores i senyors:
Em plau agrair en nom de la família monàstica del P. Lluís Duch aquest homenatge i la presentació del volum de QVC que li ha estat dedicat. Agraïment, doncs, al M.H. President per la seva presència en aquest acte, a la Generalitat per oferir el marc noble d’aquest Saló Sant Jordi i a la Fundació Joan Maragall per haver tingut la iniciativa d’aquest acte.
El P. Lluís Duch no era amant d’aquest tipus d’homenatges, particularment quan eren adreçats a ell. Però jo crec que el mereix. Ha estat un home de pensament i de cultura. D’un pensament molt ric i original, que ha deixat una bona petja en el món intel·lectual de Casa nostra sobre tot amb classes a l’Autònoma i a l’Institut del Teatre entre altres. Però també de l’Estat espanyol, de Colòmbia i de Mèxic, tant a nivell eclesial com civil, Ell ho vivia com un servei a l’Església i la societat, per ajudar-la a pensar, a analitzar les situacions, a aprofundir. I, en tant que era un servei, s’aplicava aquella dita evangèlica: “som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure” (Lc 17, 10). Ell posava la seva intel·ligència penetrant i la seva visió de les coses a disposició dels altres, sobre tot en la docència, en els llibres i articles, en les conferències, en les converses informals. I també en les homilies. Cada diumenge i dia de festa –i això des de fa més de 30 anys i fins a la seva darrera malaltia- tenia assignada la missa de dos quarts de 10 del matí a la Basílica de Montserrat i allí, en l’homilia, actualitzava els textos bíblics en el context social i eclesial del moment. No les escrivia, però no deia mai banalitats. És llàstima que aquestes paraules no hagin quedat registrades, però estic segur que van fer molt de bé a qui les escoltava.
El P. Lluís Duch era un home molt atent a la realitat, amb una visió crítica de les coses. Venia de la teologia, estudiada a Tübinguen, Alemanya. Però de mica en mica, es va anar centrant en l’antropologia i en els diferents llenguatges dels universos simbòlics i mítics degut al seu interès per l’ésser humà i per la història humana. Es pot dir que ha estat un humanista i un intel·lectual que ha produït una obra sòlida i amb un pensament original. Des d’uns coneixements molt amplis, ha entrat en diàleg, crític i enriquidor, amb el pensament i la cultura contemporanis. Aquest bagatge va fer que fos membre del Consell Assessor per la diversitat religiosa de la Generalitat i li va merèixer la Creu de Sant Jordi.
En la base del seu pensament hi havia la seva fe cristiana. En la seva reflexió tractava, amb un neologisme molt d’ell, d’ “emparaular” la realitat, per fer entrar la vida, la realitat, en paraules i en expressions humanes per tal de comprendre-la millor i de poder-la reflexionar. Sovint, però, les paraules del diccionari li quedaven curtes, imperfectes per expressar amb precisió el seu pensament i aleshores no dubtava de crear neologismes.
Jo mateix, davant de certes situacions o de certs corrents de pensament, li demanava que m’exposés com ho veia ell. I la seva exposició sempre m’era il·luminadora per comprendre aspectes de la realitat.
Ara ens queda la seva obra que ens ajuda a analitzar la realitat, a reflexionar, a continuar el solc que ens ha deixat. Serà bo per la cultura i la vida del nostre País. Serà bo per superar la superficialitat instal·lada en tants àmbits.
Cal, doncs, honorar pòstumament aquest pensador tan original i prolífic un dels intel·lectuals que ha contribuït a enriquir el pensament contemporani a Catalunya.
+ Josep M. Soler, Abat de Montserrat
Última actualització: 16 abril 2020