Avui, dia 9 de febrer, celebrem la festivitat: de sant Nicèfor d’Antioquia, màrtir; de sant Miquel Febres Cordero, religiós; de santa Apol·lònia d’Alexandria, màrtir; i de la beata Anna Catalina Emmerick, religiosa.
Sant Nicèfor a Antioquia de Síria, al segle III, rebé la corona del martiri després de demanar de morir en comptes d’un sacerdot apòstata.
Miquel Febres Cordero, nascut a Cuenca d’Equador, i germà de La Salle des de 1868, va treballar incansablement durant 39 anys, per l’educació humana i cristiana dels seus alumnes de Quito. Escriví nombrosos llibres i articles relacionats tant amb la pietat com amb la gramàtica. En un viatge a París el 1907, tingué problemes greus de salut que aconsellaren enviar-lo a Premià de Mar, Barcelona, en busca de millor clima, i allà morí l’any 1910. Fou declarat sant per l’església de Roma el 21 d’octubre de 1984,
Santa Apol·lònia, fou una màrtir nascuda al segle III a Alexandria. Una revolta anticristiana durant l’últim any de l’imperi de Filip Àrab, en la qual són saquejades les cases, hi moriren centenars d’adeptes, entre ells, santa Apol·lònia. Dionís, bisbe d’Alexandria, relata el sofriment dels seus feligresos, en una carta dirigida a Fabio, bisbe d’Antioquia. A Catalunya, la santa rep culte a Serós i a Soses.
La beata Anna Catalina Emmerick, nascuda l’any 1774 de família molt humil i de senzilla pietat cristiana, fou una monja agustina canonesa, mística, estigmatitzada i visionaria alemanya. Als 28 anys desprès d’estudiar música a la casa Stöntgen, i treballar com a minyona, fa l’entrada al convent de les agustines de Agnetemberg, Dülmen. Quan Jeroni Bonapart, rei de Westfalia, va tancar el convent el 1812, Anna Catalina, pot refugiar-se a la casa familiar del seu confessor. Allà, malalts i pobres arribaven buscant ajut, i segons els seus contemporanis, ella sabia de les seves malalties i necessitats. Morí un dia com el d’avui, del 1824