La festa d’avui recorda la primera catedral del nostre món, és a dir, la catedral del Papa; des de la seva càtedra, el primer pastor s’adreça als creients. És des d’aquest prisma que llegint la profecia d’Ezequiel se’ns descriu, amb la imatge d’un riu, la força transformadora de la Paraula predicada. És com l’aigua que: «corre per les valls… entra dins les aigües salades i les saneja». ¿Deixem que l’aigua de la Paraula flueixi lliurement perquè doni vida a allò que va morint?, o prefereixes construir-te dics i canals per obligar que la Paraula passi per allà on vol la teva voluntat?
Senyor, que les nostres obscuritats siguin il·luminades per la teva llum; dóna’m el bon sentit d’acceptar la teva voluntat.