Avui, dia 9 de juny, celebrem la festivitat de:
Sant Efrem, diaca i doctor
L’església siríaca tingué una gran força en els primers segles del cristianisme. Efrem va néixer l’any 306 a la ciutat siríaca de Nisibis. Batejat a divuit anys, estudià l’Evangeli amb passió, fundà l’escola teològica de la ciutat i posteriorment és ordenat diaca. Va viure intensament la vida de la comunitat local fins a l’any 363, en el qual Nisibis, va caure a les mans dels perses. Llavors Efrem va emigrar a Edessa, on va continuar predicant. Morí en aquesta ciutat l’any 373, víctima del contagi contret en la cura dels malalts de pesta.
Home culte, poeta i místic, autor de poemes, sermons i de diverses obres teològiques i espirituals. Especialment, destaquen els seus himnes, sens dubte l’obra més àmplia d’Efrem i pels quals va merèixer ser anomenat “cítara de l’Esperit Sant”. La poesia és essencialment l’instrument que li permet aprofundir en la reflexió teològica mitjançant paradoxes i imatges:
“Els arbres de l’Edèn
foren lliurats com aliment al primer Adam.
Per a nosaltres, el jardiner del jardí en persona
es convertí en aliment
per a les nostres ànimes”
Fou el representant més important del cristianisme, en l’idioma siríac, i va poder aconseguir, conciliar de manera única la vocació de teòleg amb la de poeta. Fou proclamat Doctor de l’Església l’any 1920.