Avui, dia 9 de desembre, celebrem la festivitat de sant Joan Dídac Cuauhtlatoatzin; de santa Gorgònia; i de santa Leocadia, màrtir.
Sant Joan Dídac Cuauhtlatoatzin
“Cuauhtlatoatzin” significa “àguila que parla”, va néixer cap al 1474 a Cuautitlan. Entre el 9 i el 12 del desembre de 1531, a aquest indi mexicà, tot batejat un any abans, se li va aparèixer en quatre ocasions la Mare de Déu de Guadalupe dalt del pujol anomenat Tepeyac. En una de les aparicions la Verge li va demanar que digués al bisbe de Mèxic que volia que s’edifiqués un temple en aquell lloc, que posteriorment es convertiria el santuari de la benaurada Maria Mare de Déu de Guadalupe, centre de la peregrinació mariana mundial. Per demostrar al bisbe que era veritablement la Verge, Joan Dídac va recollir roses en ple hivern i les va portar al bisbe en la seva tilma, el seu mantell. Quan la va obrir, les flors van caure i es va revelar la imatge de la Mare de Déu de Guadalupe. Joan Dídac, vidu des de fa uns anys, demana i aconsegueix habitar en una petita caseta al costat de la primera capella construïda en honor a la Verge. Fins que va morir en 1548 fou el fidel guardià de la Verge de Guadalupe. Fou canonitzat el 2002 i essent el primer sant indígena d’Amèrica.
Santa Gorgònia, mare de família,
Filla de sant Gregori el Vell i de santa Nona, i germana de sant Gregori de Nazianzè, fou una exemplar mare de família, animada pel desig de Déu, per bé que no rebé el baptisme fins al terme de la seva vida, vers l’any 370.
Segons explica el seu germà, després d’un accident trepitjada per un cavall o arrossegada per un carro, es trobava a greument ferida sense esperança que sobrevisqués, desnonada pels metges. Llavors la nostra santa es va aplicar sobre les ferides oli consagrat mentre pregava intensament, recuperant miraculosament la salut.
Santa Leocadia (Llogaia), màrtir,
És una de les màrtirs destacades de la breu però intensa persecució, que tingué lloc a la Hispània romana, en temps de l’emperador Dioclecià, en els anys 303-304. Era una dona rellevant de la comunitat cristiana de Toledo, membre potser del grup estable de verges, que exercien responsabilitats a la comunitat, que aleshores dirigia el bisbe Melanci, i a la qual el prefecte, va intentar fer renegar de la seva fe, primer amb afalacs i després amb amenaces.
El seu culte prengué de seguida una gran rellevància. Una llegenda del segle VII diu que en el dia de la seva festa, la santa va sortir del seu sepulcre i es dirigí al bisbe toledà sant Ildefons, i li donà part del seu vel, que es conserva com a relíquia a la catedral.