Avui, dia 9 d’agost, celebrem: la festivitat de Santa Teresa Benedeta de la Creu, verge i màrtir; la de sant Maurili, bisbe; i la de sant Romà, màrtir.
Santa Teresa Benedeta de la Creu (Edith Stein), verge i màrtir
Edith Stein, nasqué en 1891 a Breslau (llavors ciutat alemanya i actual Wroclaw a Polònia), en el sí d’una família jueva. Visqué durant l’adolescència en l’ateisme. Es doctorà en filosofia i col·laborà amb Edmund Husserl i Scheler. Fou professora a la Universitat de Freiburg. Cercadora infatigable de la veritat, caigué a les seves mans el “Llibre de la vida” de santa Teresa de Jesús, i en acabar-lo de llegir exclamà: “Aquí hi ha la veritat”.
Convertida al catolicisme, anys després ingressava a les carmelites descalces de Colònia prenent el nom de Teresa Benedeta de la Creu. Com a jueva corre perill i en 1938 es traslladà al Carmel d’Echt a Holanda amb la seva germana Rosa. En 1939 escrivia: “Des d’ara accepto la mort que Déu m’ha escollit amb alegria i en total submissió a la seva santa voluntat. Demano al Senyor que m’accepti i la meva vida i la meva morta per a major glòria i honor seus (…) per a la salvació d’Alemanya i la pau al món”.
Durant l’ocupació d’Holanda per les tropes alemanyes fou detinguda i deportada al camp de trànsit de Westerbork, morint el 9 d’agost del 1942 a les cambres de gas d’Auschwitz: “Existeix una vocació a la passió de Crist. Participar en aquesta passió és la meva aspiració”. Fou canonitzada el 1998 i en 1999 declarada copatrona d’Europa.
Sant Maurili, bisbe
Nascut a Reims als voltants de l’any 1000, i es feu monjo al monestir de Fécamp a Normandia. Després marxà a Itàlia per viure eremíticament, dedicant-se a la pregària i el treball manual. Elegit abat de Santa Maria de Florència, deixà aviat aquesta comunitat poc dòcil que volgué enverinar-lo per retornar al seu primer monestir, però poc després fou elegit arquebisbe de Rouen el 1055. Convocà dos concilis provincials. Treballà per la reforma del clergat, l’edificació de la catedral i altres edificis eclesiàstics, així com per imposar la treva de Déu entre les lluites dels senyors feudals i per organitzar la lluita contra els bandolers.
Sant Romà, màrtir
Morí màrtir a Roma vers l’any 258, en la mateixa persecució que els sants Sixt i Llorenç. La seva festa se celebra un dia abans que la de sant Llorenç.
Segons certa tradició, les actes llegendàries de sant Llorenç, era un dels soldats porters que vigilaven la presó; i assistint al suplici de sant Llorenç i mogut per la compassió, s’aproxima a ell amb una gerra d’aigua tot demanant el baptisme. Al ser assotat, crida “soc cristià” i aleshores fou executat immediatament.
Una altra tradició diu que era soldat i que un cop convertit esdevingué porter en una església de Roma, fins que fou detingut i martiritzat.