Avui, dia 8 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Willehad, bisbe; de santa Elisabet de la Trinitat, religiosa; els sants Màrtirs coronats de Dalmàcia; i el beat Joan Duns Escot, prevere.
Sant Willehad de Bremen, bisbe
Nascut a la Gran Bretanya envers el 735, probablement s’educà a York. Amic de sant Alcui, un cop acabada la seva formació i ordenat prevere, emprengué diverses accions missioneres per Saxònia, estimulat per Carlemany. Fou consagrat bisbe el 787 i establí la seu a Bremen. Morí vers el 789.
Santa Elisabet de la Trinitat, religiosa
Elisabet nasqué a França el 1880. Des de molt petita visqué el desig de la unió amb Déu, que es concretava en voler ser carmelita descalça, malgrat l’oposició familiar. Durant el temps d’espera, cultivà la vivència de la relació amb Déu Trinitat, i per aquest camí s’anà endinsant, un cop va haver entrat al Carmel de Dijon, als 21 anys prenent el nom d’Elisabet de la Trinitat. Escriví a la seva mare: “crec que mai podré agrair-te que m’hagis deixat entrar en aquest estimat Carmel on soc tan feliç”.
Al convent va destacar per una vida espiritual profunda, i va acceptar com una purificació, la malaltia que patia. Allà escriví: “L’elevació a la Trinitat”, a més d’un bon nombre d’escrits espirituals i místics, poesies i cartes. En la seva darrera carta escrivia a la seva superiora que el que realment importa no és si nosaltres estimem Déu, com que ens deixem estimar per Déu. S’adormí en el Senyor el 1906 als 26 anys, tot dient: “vaig cap a la Llum, l’Amor la Vida!”. La seva canonització fou el 2016.
Màrtirs coronats de Dalmàcia
Segons una de les versions que ens ha arribat, és que aquests eren quatre: Claudi, Castori, Simforià i Nicostrat. Nascuts a la segona meitat del segle III, eren escultors cristians de prestigi que treballaven a Dalmàcia, la part costanera de l’actual Croàcia. El seu treball era tan bo, que la tradició diu que eren els artesans preferits de l’emperador Dioclecià. Però un dia els quatre escultors van rebre l’ordre de l’emperador de fer una imatge pagana, i ells s’hi van negar. Per aquest fet van ser martiritzats a començament del segle IV a Dalmàcia fins que finalment moriren ofegats al riu, dins de caixes de plom.
Beat Joan Duns Escot, prevere
Nascut a Duns, prop d’Edimburg, Escòcia. En 1266, va entrar a l’orde dels franciscans i és ordenat prevere en 1291. Ensenyà filosofia i teologia a Oxford i París essent el mestre de la coneguda com “l’Escola medieval franciscana” fundada per sant Bonaventura. Així és reconegut com a Doctor Subtil i Marià. La seva teologia dona primacia a la voluntat sobre el coneixement, per bé que el coneixement o la raó vagi al seu costat. La major part dels escolàstics posaven l’accent a conèixer com un factor primer per poder estimar. De la doctrina d’Escot es dedueix l’invers: cal primer estimar per conèixer més bé després.
Quan va esclatar un greu conflicte entre el rei Felip IV i el papa Bonifaci VII, s’exilià voluntàriament a Colònia per posar-se incondicionalment a favor del papa en contra de les amenaces de l’absolutisme polític del rei. Allà morí en el 1308, havent deixat nombroses obres escrites. Fou beatificat en el 1993 definint-lo com a “cantor del Verb encarnat i defensor de la Immaculada Concepció”.