Avui, dia 8 de juny, celebrem la festivitat de: sant Medard i sant Màximi, bisbes; la dedicació de la catedral de Tortosa; i la de sant Jaume Berthieu, prevere.
Sant Medard de Noyon, bisbe
Aquest bisbe de Noyon del segle VI, fou fill dels francs que conqueriren la Gàl·lia. Profundament inspirat i fascinat per la persona de Jesús, excel·lí en la seva generositat i magnanimitat. La seva reputació de santedat, arribà fins a la reina Radegonda, que volgué rebre d’ell el vel de religiosa quan deixà la cort. Morí a Soissons un 8 de juny vers el 560 i sobre la seva tomba s’aixeca un monestir. Alguns dels seus miracles ajudaren els lladres que el robaven, i potser aquesta generositat inspirà a Victor Hugo per al seu Mons. Myriel a “Els miserables”.
Sant Maximi d’Aix, bisbe
Personatge llegendari del segle I, és considerat el primer evangelitzador de la Provença i potser el primer bisbe de la ciutat d’Aix-en-Provence. Morí un 8 de juny, i prop d’Aix, la magnifica basílica de Saint-Maximin la-Sainte-Baume, conserva la seva memòria.
Dedicació de la catedral de Tortosa
L’actual catedral gòtica de Tortosa, fou consagrada en la data d’avui l’any 1597. Anteriorment, una altra església havia ocupat el lloc d’una mesquita. Però ja abans de la invasió musulmana, almenys des de 516, Tortosa era seu episcopal.
Sant Jaume Berthieu, prevere
Nasqué al centre de França l’any 1838, va créixer a l’ambient rural de l’Alvèrnia, on va entrar al seminari i va ser ordenat sacerdot l’any 1864. Després d’un quan temps exercint de vicari, va ingressar als jesuïtes, que el van enviar a missions a Madagascar.
En aquesta gran illa, juntament amb altres companys, van dur a terme una gran tasca missionera, amb obertura d’esglésies i escoles, fins la colonització francesa de l’illa, marcada per la violència i la repressió. Els malgaixos el consideraven com un sacerdot vingut del cel i deien: “tu ets el nostre pare i mare”. En 1886 va ser arrestat i al manifestar “prefereixo morir abans que renunciar a la meva fe”, fou colpejat, torturat i finalment afusellat. Fou canonitzat el 2012.