Avui, dia 8 de febrer, celebrem la festivitat de sant Jeroni Emilià, prevere, i la de santa Josefina Bakhita, verge.
Sant Jeroni Emilià, prevere
Va néixer l’any 1481 (o 1486) en el si d’una família noble de Venècia. Mentre servia com a polític i militar, l’any 1511 capitanejava la defensa de la fortalesa de Quero quan va ser capturat. Durant el seu captiveri, va tenir temps per pregar i trobar-se amb Déu per intercessió de la Verge Maria, fet que va iniciar una profunda conversió.
Acabada la guerra i un cop finalitzat el seu compromís amb la República, l’any 1527 va vendre les seves propietats i es va dedicar totalment a Déu i als més pobres. Per atendre i educar els joves orfes, fundà el 1533 la Companyia dels Servents dels Pobres, que esdevindria l’Orde dels Clergues Regulars de Somasca, anomenats popularment somascos (pel nom de la localitat on es van establir, Somasca). Morí el 8 de febrer de 1537 mentre atenia els malalts durant una epidèmia de pesta. Fou canonitzat l’any 1767.
Santa Josefina Bakhita, verge
Nasqué cap al 1869 a Darfur, al Sudan. De nena no s’havia posat mai un vestit fins que, quan tenia entre set i nou anys, va ser segrestada i venuda diverses vegades com a esclava en mercats africans, on va ser tractada amb molta duresa. El trauma li va fer oblidar el seu nom i el dels seus pares; per això, els traficants la van anomenar “Bakhita”, que significa “afortunada”.
L’any 1883 fou comprada pel cònsol italià, que la portà a Itàlia. Allà, per primera vegada, Josefina fou tractada amb dignitat humana. Treballà com a mainadera fins que fou declarada oficialment lliure. A Venècia va rebre la iniciació cristiana, prenent el nom de Josefina i conservant el de Bakhita. Poc després ingressà a l’institut de les Filles de la Caritat de Canossa, on dugué una vida exemplar combinant els serveis comunitaris amb viatges d’animació missionera per Itàlia.
L’any 1930, una escriptora la va entrevistar per redactar la seva biografia, publicada l’any següent: Una història meravellosa. L’esperança que l’havia redimida es va fer palesa fins a la seva mort, per pulmonia, el 8 de febrer del 1947. Solia dir: “Si em trobés amb els qui em van segrestar i turmentar, m’agenollaria i els besaria les mans, perquè gràcies a ells vaig conèixer Crist”. Fou canonitzada l’any 2000.