Avui, dia 8 d’agost, celebrem: la festivitat de Sant Domènec de Guzmán, prevere; la de sant Ciríac, màrtir; i la de beata Bonifàcia Rodríguez, religiosa.
Domènec de Guzman, prevere
Va néixer cap al 1170 a Caleruega, un poblet de la província de Burgos, prop de Silos. Estudià teologia a Palència i, desitjós de vida cristiana entrà a la comunitat dels canonges regulars en la catedral d’Osma. Acompanyant el seu bisbe en una missió a Dinamarca i Roma descobrí l’abast de l’heretgia albigesa. Aquests pregonaven el menyspreu del cos i no acceptaven alguns dogmes catòlics i alguns sagraments; tenien una visió pessimista de la vida de la qual havien d’alliberar-se per mitjà d’una extrema austeritat. Així, tot rebutjant la violència indiscriminada dels croats tant sobre els albigesos com dels catòlics: “mateu-los a tots, Déu reconeixerà els seus”, el nostre resolgué dedicar-se a la predicació per aconseguir la conversió dels càtars.
Vers l’any 1206 fundà un monestir de monges contemplatives per a dones joves que ell havia convertit i rescatat dels càtars, i que, a més, serví de nucli del primer grup de predicadors. Desitjós d’una nova forma de propagar la fe per tal d’omplir el buit apostòlic que no satisfeien ni el clergat diocesà, ni els monjos, fundà en 1216 a Tolosa de Llenguadoc un nou orde religiós. Aquest és l’Orde de Predicadors o dominics, que tenia per objectiu principal la predicació itinerant, unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària (orde mendicant). Una de les seves màximes favorites era que els frares han de parlar sempre “amb Déu o de Déu”. Morí l’agost del 1221 i fou canonitzat en 1234.
Sant Ciríac de Roma, diaca i màrtir
A principis del segle IV, el diaca Ciríac, juntament amb els seus companys Llarg, Crescencià, Mèmmia, Juliana i Esmaragde, mentre confortaven als presoners cristians obligats a treballs forçats a les Termes de Dioclecià, foren descoberts i empresonats. Després de diversos exorcismes i conversions, finalment sofriren el martiri a Roma vers l’any 304 o 306 i foren enterrats a la Via Ostiense. És patró d’Eivissa.
Beata Bonifàcia Rodríguez de Castro, religiosa
Nasqué a Salamanca el 1839. Amb l’ajut de la direcció espiritual del jesuïta P. Xavier Butinyà, va iniciar la vida comunitària al seu de taller de cordoneria i passamaneria de Salamanca amb un grup de dones que buscaven agradar a Déu en la feina i la pregària. És l’avantsala de la fundació de les Serventes de Sant Josep, per promoure la dona de manera cristiana i social mitjançant la pregària i el treball, segons l’exemple de la Sagrada Família. Fou dona d’una vida interior intensa i superà grans adversitats per complir la seva missió apostòlica. Morí el 8 d’agost de 1895 i fou canonitzada en el 2011.