Avui, dia 7 de juliol, celebrem la festivitat de: Sant Ot, bisbe; la de sant Fermí, bisbe i màrtir; i la del beat Benet XI, papa.
Sant Ot, bisbe
Fill dels comtes de Pallars, després de dedicar-se a les armes fou elegit bisbe d’Urgell l’any 1095, canviant l’espasa pel bàcul, el casc per la mitra i els seus soldats pels seus estimats feligresos. Fidel a la seva divisa agustiniana: “Amoris oficcium, pascere” (l’ofici de pastor és ofici d’amor), promogué la vida religiosa del seu bisbat i l’exercici de la caritat especialment envers els pobres, malalts, orfes i viudes. Intentà mantenir un equilibri de poders tant en l’àmbit polític com eclesiàstic.
Morí el 7 de juliol de l’any 1122 i onze anys després se n’autoritza el culte, essent canonitzat en 1589. És patró de la Seu d’Urgell i de la Vall d’Àneu.
Sant Fermí, bisbe i màrtir
Aquest sant màrtir, copatró de Navarra, nasqué al segle III fill d’una família benestant i pagana de Pamplona. Convertit al cristianisme per la predicació de sant Honest, va ser batejat per sant Sadurní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc. Ordenat prevere, fou enviat a evangelitzar el territori d’Amiens, on va ser escollit bisbe aconseguint un gran nombre de conversions, fins que fou detingut i mort cap a l’any 303.
Beat Benet XI, papa
Nicola Boccasini, nom de bateig del qual seria el papa Benet XI, va néixer a Treviso al nord de la península Itàlica el 1240. Fill de família humil, va prendre l’hàbit dels dominics, destacant per la seva austeritat, saviesa i bondat, arribant a ser elegit general de l’Orde. Després d’una delicada i exitosa missió diplomàtica a Flandes fou creat cardenal en 1298. L’any 1303 fou escollit papa, després que el seu antecessor morí per les ferides que li feu l’enviat del rei de França, amb qui el Vaticà tenia gran rivalitat, entre l’absolutisme francès i la doctrina teocràtica vaticana. Malgrat que els seus esforços pacificadors morí presumiblement enverinat vuit mesos després, un 7 de juliol del 1304, deixant una empremta profunda en l’església catòlica.