Avui, dia 7 de desembre, celebrem la festivitat de:
Sant Ambròs, bisbe de Milà i doctor de l’Església.
Ambròs, fill de família cristiana, neix entorn de l’any 340 a Trèveris, on el seu pare era prefecte de les Gàl·lies. A la mort del pare, essent encara un noi, la mare el va dur a Roma, amb la intenció de preparar-lo per a la carrera civil, assegurant-li una sòlida educació retòrica i jurídica. Vers el 370, és nomenat prefecte de la Ligúria i l’Emília, amb seu a Milà.
Precisament allí, bullia la lluita entre ortodoxos i arrians, sobretot, després de la mort del bisbe arrià Ausenci. Sant Ambròs va intervenir per pacificar els esperits de les dues faccions enfrontades, i la seva autoritat va ser tal que, malgrat que no era més que un simple catecumen, va ser proclamat pel poble bisbe de Milà.
Batejat i instruït per sant Simplicià, esdevingué un gran mestre dels seus fidels, i un veritable pare espiritual, dels emperadors i del jove sant Agustí d’Hipona a qui batejaria. Aprengué a conèixer i comentar la Bíblia, a través de les obres d’Orígens, l’indiscutible mestre de “l’escola d’Alexandria“. A Milà, exercí una admirable activitat pastoral, alhora, que ens deixà un gran nombre d’escrits que recullen el seu mestratge. Excel·lí pels seus dots d’escriptor i la seva gran talla pastoral. Introduí el cant antifònic, alternant dos cors, a Occident, i va compondre diversos himnes perquè la gent pogués cantar-los amb facilitat. Sempre reconegué el primat del bisbe de Roma afirmant: “ubi Petrus, ibi Ecclesia”. Reposà en la pau de Crist la vigília pasqual de l’any 397.
El 1298 fou proclamat Doctor de l’Església i és un dels quatre grans Pares de l’Església llatina, juntament amb els seus contemporanis sant Jeroni i sant Agustí, i del més tardà el papa sant Gregori el Gran.