Avui, dia 6 de novembre, celebrem la festivitat de sant Sever, bisbe i màrtir; i la de sant Lleonard de Noblac o de Llemotges, religiós.
Sever, fou un bisbe de Barcelona molt venerat a l’edat mitjana, tot i que històricament se sap molt poca cosa d’ell. Segons el catàleg de bisbes barcelonins, va ser bisbe entre els anys 613 i 636, però, donat que se’l considera màrtir, caldria situar-lo anys abans, en temps de les lluites arrianes. Una llegenda, però, el fa un màrtir del temps de Dioclecià (any 304). Segons ens diu la mateixa, sant Sever, tot fugint de Barcelona, fou amagat per sant Medir, darrere unes faveres miraculosament crescudes. A Sant Cugat del Vallès i posteriorment a la catedral de Barcelona -fins que desaparegueren al segle XIX- eren venerades les relíquies d’un bisbe barceloní, que hauria mort l’any 633.
Lleonard de Noblac, va néixer a la Gàl·lia cap a l’any 500. Segons diu la tradició, quan sant Remigi, bisbe de Reims, va convertir al cristianisme el rei merovingi Clodoveu I, tota la cort va seguir el seu exemple. Entre els batejats hi havia sant Lleonard i tots els seus parents. El jove aristòcrata va obtenir del rei, el permís d’alliberar tots els presos, que cregués que es mereixien la vida en llibertat, per la qual cosa, va recórrer la Gàl·lia, alliberant nombrosos presoners, i es va anar guanyant el fervor del poble. Com a agraïment els monarques, li van donar uns terrenys a l’indret de Noblac, prop de Llemotges, on va fer construir una abadia. Morí l’any 559, i el seu culte es va difondre en l’Europa occidental a finals de l’edat mitjana.