La narració d’avui, per coneguda, la podem descriure amb poques paraules. Abraham va entendre que per complaure Déu havia de sacrificar el seu fill; però, abans de consumar l’acció, descobreix que el Senyor, lluny de demanar-li la vida d’Isaac, el que vol és la capacitat de creure: «Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill únic.» Des d’aleshores es va entendre que Déu no vol sacrificis humans, sinó que el propi cor vulgui viure de debò en comunió amb Déu mateix.
Senyor, purifiqueu-me, que la meva donació a l’amor sigui profunda, sincera i humil.