Avui, dia 6 d’octubre, celebrem la festivitat de Sant Bru, prevere; de sant Emili, màrtir; de santa Fe, màrtir; i de la beata Maria Anna Mogas, religiosa.
Sant Bru, prevere
És el fundador dels monjos cartoixans. Va néixer a Colònia, Alemanya, cap a l’any 1035. Va ser ordenat prevere, i esdevingué mestre de teologia i canceller de l’arquebisbat de Reims. Desitjós d’una altra mena de vida, es retirà amb d’altres sis companys prop de Grenoble, al lloc anomenat Chartreuse, i aquell lloc dona principi i nom, al que havia de ser la Gran Cartoixa, un nou orde caracteritzat per cultivar la màxima solitud perquè “enmig de les vicissituds d’aquest món el seu cor trobés repòs en Déu”. Tot i no tenir intenció de fundar un orde religiós, la seva obra s’escampa ja en vida d’ell per Itàlia, on mori l’any 1101. Fou canonitzat en 1623.
El monjo cartoixà és, sens dubte, un eremita, ja que passa la major part del temps en la soledat de la seva cel·la, però és també, en certa manera, cenobita, pel fet que alguns actes, com la missa conventual, els realitzen en comunitat. Les cel·les estan construïdes al voltant d’un claustre, on cada cel·la és una mena de casa de dues plantes que inclou, entre altres espais, un oratori, una sala d’estudi, un taller i un jardí. És un lloc de prova i de purificació de la fe, per un camí de despreniment que va contra la lògica de tenir, de l’èxit i de la felicitat il·lusòria. Vivint en soledat i silenci, viu en una profunda comunió amb els seus germans, els homes.
Sant Emili, màrtir
Morí màrtir a Capua l’any 251, al no abjurar de la fe cristiana. Fou cremat viu juntament amb sant Cast.
Santa Fe, màrtir
Fe, és el nom d’una virtut teologal del llatí fides. Santa Fe, la seva fermesa i valentia portaren a la santa així anomenada a ser martiritzada a Agen, Aquitanià, al tombant del segle IV. La seva fama es va estendre molt durant l’edat mitjana i va donar nom a força poblacions del Nou Món.
Beata Maria Anna Mogas, religiosa
Nasqué a Corró d’Avail, Vallès Oriental en 1886. Religiosa fundadora de les terciàries franciscanes de la Mare de Déu del Diví Pastor, dites vulgarment de la Divina Pastora. El 1850 entrà, a Ripoll, a l’Institut tot just fundat de terciàries caputxines de la Divina Pastora, del qual fou la primera superiora; però l’abandonà el 1872, per fundar el seu, sota l’orientació del beat Josep Tous i Soler. L’orde s’establí a diverses poblacions de Catalunya i Madrid, on passarà la resta de la seva vida, estenent el seu institut. Morí el 1886, essent beatificada a Roma el 6 d’octubre de 1996.