Avui, dia 6 de desembre, celebrem la festivitat de: sant Nicolau, bisbe; i de la santa Carme Sallés Barangueras, verge.
El nostre sant d’avui, Nicolau, és un dels més populars, al llarg de tota la historia de la cristiandat. La seva devoció, originada a Orient, en arribar al centre i nord d’Europa, va agafar uns trets peculiars, que el van acabar convertint en el conegut Santa Claus nòrdic. Sabem que va néixer a l’oest de la Turquia actual, a la regió de Lícia, cap a l’any 270. Home piadós i caritatiu, fou elegit bisbe de Mira, localitat propera a la seva ciutat natal, on exercí amb tota dedicació el seu ministeri, fins a la seva mort cap a l’any 350. Com a bisbe, la tradició li atribueix nombrosos miracles i bones accions. Hi ha indicis que fan pensar, que va ser víctima de la persecució de l’emperador Dioclecià, encara que no va ser executat. Tot i això, va estar empresonat fins que Constantí, no va publicar l’edicte de Milà l’any 313, document oficial que permetia la llibertat religiosa a tot l’imperi. Les despulles de sant Nicolau, van reposar a Mira, on fou molt venerat. El 1087, les seves relíquies foren traslladades a Bari, al sud d’Itàlia, per tal que no caiguessin en mans dels musulmans, cosa que feu créixer la seva popularitat, com a sant miracler, generós i especialment protector dels infants. De temps immemorial l’escolania de Montserrat, té per Patró sant Nicolau de Bari, el qual festegen d’una manera molt particular.
Carme Sallés, nasqué a Vic l’any 1848. El 1871 es traslladà a Barcelona, per fer entrada com a novícia a les Adoratrius del Santíssim Sagrament. Un temps més tard, ingressarà a les Dominiques de l’Anunciata. Amb el mateix ideal el 1892, va abandonar la congregació i es va traslladar a Madrid, on Carme, fundarà l’Institut de les Religioses Concepcionistes Missioneres de l’ensenyament. Poc abans de morir a Madrid el 1911, va poder veure com rebien l’aprovació del Vaticà. Es va proclamar la seva santedat l’any 2012.