Avui, dia 6 de juny, celebrem la festivitat: de sant Norbert, bisbe; de sant Marcel·lí Champagnat, prevere; de santa Paulina i sant Artemi, màrtirs; i del beat Josep M. Peris Polo, prevere i màrtir.
Sant Norbert, bisbe
Va néixer a Alemanya cap l’any 1075. Fou un clergue de vida mundana fins al caure un llamp prop de la seva cavalcadura cau i durant una hora va romandre com mort. L’impacte d’aquest fet provocà la seva conversió i la renuncia a la vida de la cort. Ordenat sacerdot, es dedicà a la predicació i a la pacificació. El 1120 li fou confiat el convent de canonges regulars agustinians a Prémontré, que reformà i fou el centre de nous monestirs premonstratencs que s’estengueren per França, Bèlgica i Alemanya, tots ells inspirats en la espiritualitat cistercenca però posats sota la Regla de Sant Agustí.
Va ser consagrat arquebisbe de Magdeburg a Saxònia, i fruí de l’estima del papa i de l’emperador. Intervingué en la condemna de Pere Abelard i lluità contra la simonia i la intervenció laica en l’Església. D’ell deien: “era la Paraula de Déu encesa, que crema els vicis, esmola les virtuts i enriqueix les ànimes bones amb saviesa”. Morí l’any 1134. La seva canonització fou en 1582. Els premonstratencs no reeixiren a Catalunya fins que fundaren en 1166 un monestir a Bellpuig de les Avellanes.
Marcel·lí Champagnat, prevere
Va néixer prop de Lió en el si d’una família profundament cristiana el 1789, l’any de la revolució francesa. El primer dia que va anar a l’escola, el mestre el va pegar i es va comportar brutalment, això va fer que no volgués tornar-hi i que l’eduqués una tia seva. Actiu i traçut, ja de seminarista projectà crear una societat, sota la protecció de Maria i tindria per finalitat re-cristianitzar la societat civil.
Sis mesos després d’esdevenir vicari al poble de La Valla començà a treballar per l’educació dels infants: “per educar els infants cal estimar-los, i estimar-los tots igual”. Finalment en 1816 va poder tirar endavant el projecte del que finalment serien els Germans Maristes, on podien dedicar tot el temps, a l’atenció dels infants i els joves: “cuideu amb especial atenció els infants pobres, els més ignorants i els més limitats”. Morí un 6 de juny de l’any 1840 i fou canonitzat a Roma el 1999.
Santa Paulina i sant Artemi, màrtirs
A començaments del segle IV, Artemi era un carceller que custodiava el sant cristià Pere, el quals des de darrere els barrots li va prometre curar la seva filla Paulina, si ell es convertia a la fe. En sortir Pere miraculosament de la presó i guarir la filla, la família va abraçar el cristianisme. Un temps després, empresonada la família, va morir martiritzada: ell colpejat amb plomades i a ganivetades, i l’esposa i la filla en una fosa cobertes de pedres i brossa. Sembla que els fets van passar a la Via Aurèlia, a prop de la basílica de Sant Pancraç.
Beat Josep M Peris i Polo, prevere i màrtir
Nascut a la diòcesi de Tortosa en 1889, ingressà en la germandat dels Sacerdots Operaris Diocesans i fou ordenat prevere en 1914, lliurant-se a la formació dels seminaristes, arribant a ser Rector del seminari conciliar de Barcelona. En esclatar la guerra civil, en agost de 1936 fou detingut a casa seva i va ser assassinat pel fet de haver estat rector del seminari. Digué a la seva neboda: “em mataran, però no pateixis. És veritablement un gran plaer morir per la fe”. Fou beatificat en 1995.